La cultura ja no importa. Sembla impossible dir una cosa així en una societat que s’esforça per intentar mostrar que assistir a esdeveniments culturals és el seu hobby preferit. Però, a qui volen enganyar? En un món on els nens neixen amb un mòbil sota el braç, és difícil aconseguir despertar-los un interès pel teatre. Encara és més complicat aconseguir una població que mostri interès per la cultura quan ni els mitjans de comunicació ni els governs col·laboren a l’hora de despertar la passió per aquest tipus d’activitat.

 

Quants joves han abandonat el seu somni d’estudiar teatre perquè «no té sortida»? Aquesta última és una premissa amb la qual molts estem familiaritzats, ja que, malauradament, el teatre no és l’única professió que està patint una forta decadència. Tot i això, les arts escèniques, dramàtiques, plàstiques i artístiques sempre han patit el rebuig de la gent. I és que pels governs, les diferents activitats culturals sempre són les últimes de la fila. Les escoles de teatre fan una labor molt important i és necessari cuidar-les. La cultura no és només una forma d’entreteniment, la cultura ens mostra la importància de l’actitud crítica, ens obliga a pensar i això ens permet millorar com a persones i com a societat. Que es tanqui una escola de teatre o que hagin de lluitar amb dent i ungles per mantenir-se obertes hauria de ser un senyal que ens permetés veure que estem fent les coses malament. És necessari que les escoles de teatre i les petites companyies continuïn existint per així poder tenir una societat més formada i enriquida.

Cal no oblidar, però, la responsabilitat vital dels mitjans de comunicació. Les notícies de cultura solen ocupar un espai minoritari respecte altres seccions com la d’esports, per exemple. A més, en moltes ocasions l’apartat de cultura queda barrejat amb notícies dignes de qualsevol revista del cor que indaguen en la vida personal d’actors i actrius. Així és com estem educant a les generacions del futur. Cal tenir present que tot el que mostrem als mitjans de comunicació els afecta directament. Per això és tan important que a la televisió, als mitjans digitals i a la ràdio aparegui un tipus de cultura enriquidora i atractiva, que cridi l’atenció dels joves i que els hi desperti alguna cosa dins seu. Igual de vital és que les companyies teatrals i les escoles de teatre estiguin actives a les xarxes socials, ja que actualment aquestes són la via més ràpida per arribar als joves.

 

Així i tot, no podem oblidar que per molt que els governs i els mitjans de comunicació posin de la seva part per ajudar a impulsar la cultura, com a ciutadans i societat continuem tenint un paper clau. Cal coordinar aquests tres aspectes per tal d’aconseguir que la cultura adquireixi la importància que verdaderament té i, només així, tindrem una societat millor, més preparada i més conscienciada.

​

​

​

​