Júlia Genís
Júlia Genís es actriu. Ha estat protagonista a El futur al TNC i ha participat amb un paper secundari a Kabarett Protokoll. Amb només 21 està cridada a ser una gran actriu els propers anys. Ella, tot i haver fet ja algun paper important és l'exemple d'una futura protagonista. Ha estudiat teatre a l'Eolia, a l'estudi de Laura Jou i a l'escola de teatre de Barcelona per arribar a l'nstitut del teatre, on està cursant tercer d'interpretació. Amb aquestes condicions en les que es troba, es pot considera una actriu consolidada? Pot viure del teatre? Com ha estat exactament tot el camí?
Quan vas decidir que et volies dedicar al món de l'art?
La meva vida ha estat sempre vinculada a l’art ja que el meu pare és actor i la meva mare és professora de música i per tant sempre he estat molt lligada al teatre i a la música. A 3r o 4t d’ESO ho vaig decidir. Vaig preguntar per fer classes de teatre els dissabtes al matí. Abans no havia entrat en contacte amb el teatre a part dels Pastorets amb la companyia amateur del meu poble.
Quina va ser la postura dels teus cercles propers a aquesta decisió?
Van estar molt contents de que em volgués dedicar a això. Haguessin respectat qualsevol decisió però aquesta en concret els hi va fer molta il·lusió. De fet, quan vaig dir al meu pare que havia entrat a l’IT va plorar més ell que jo. Les meves amigues sempre m’han vist relacionades amb aquest món i aleshores va ser una rebuda molt bona. Mai he tingut cap problema amb això.
"Quan vaig entrar a l'IT el meu pare va plorar més que jo"
Quina ha estat la teva formació en teatre?
Vaig començar, com ja he dit, a els Pastorets amb només 2 anys i hi vaig actuar fins els 19. La veritat és que això ha sigut una bona formació: em vaig poder desenvolupar sobre l’escenari i canviar de personatge al llargs dels anys. Vaig fer també un o dos anys al planter d’Eolia. Després un any de tres hores cada setmana a l’estudi de la Laura jou i llavors ja vaig entrar a l’IT a la segona. Durant aquest any vaig fer un curs sencer al col·legi de teatre de Barcelona. Ara estic acabant 3r d’IT i començant el 4t.
Com va ser el teu salt al món professional?
Se’m va donar ella l’oportunitat a Kabarett Protokoll tot i que el paper era molt petit. Vaig aprendre moltes altres coses sobre com funciona una companyia. Llavors, l’Helena Torrero em va proposar fer de Diana a El futur. Aquest és el salt més clar que he tingut ja que era un dels papers protagonistes. Va ser molt de cop. Vaig veure que algú m’havia donat l’oportunitat de fer el salt al TNC i que havia confiat en mi per fer això. Va ser molt guai per l’equip i per moltes coses. Vaig aprendre moltíssim.
Què creus que es necessita per arribar a dalt de tot?
Primer és molt important tenir la sort de que algú et vegi i li agradi la feina que esta fent. Crec que és el més important: que algú et doni la oportunitat. Com a actors i actrius sembla que necessitem un director o guionista que vulgui que interpretem algun dels seus papers però no és així, ja que també podem crear els nostres propis projectes. També crec que és molt important el compromís amb la professió. És una professió a la qual sembla que no hi hagis de dedicar tant de temps, però quan hi entres de ple veus que és un món inacabable. Hi ha mil maneres de veure les coses i sembla que la feina no s’acabi mai. Sempre es pot treballar més un paper, les entonacions, el moviment escènic o una interpretació. Passem hores i hores a la sala d’assaig. És molt important el compromís i estima a la professió i el respecte cap als companys.
Com va ser la teva experiència a Kabarett Protokoll?
Va ser molt guai. Tenia una petita aportació al final però vaig aprendre moltes coses de la professió. Vaig aprendre molt d’escenografia, de vestuari, de la part tècnica, gestió administrativa... Tenia 17 anys i moltes de les coses que deien al principi em sonaven a xinès. Vaig veure una gestió meravellosa del projecte. M’han servit molt com a actriu després. El veure el què és estar dins d’una companyia, l’ajudar als companys…
I a El Futur?
Va ser molt diferent ja que vam passar de fer-nos-ho tot nosaltres a estar al TNC on tothom està per tu i tens un equip immens darrere. Hi ha una gestió completament diferent. De cop hi havia molta gent a l’equip fent coses que ni t’havies imaginat que hi havia algú que les havia de fer. Va ser una experiència diferent també per la responsabilitat: era un text molt llarg i el nivell de compromís va haver de ser molt més gran. Vaig estudiar text durant molt de temps. Un cop vam començar a assajar s’havia de seguir treballant el text perquè s’entengués: puntuació, entonació, silencis… Hi ha moltes coses en les que es podia millorar. Amb Kabarett anava més perduda i no valorava tant l’observar gent professional. Al principi estava espantada ja que era la persona més jove, amb gent que en sap molt i amb una directora que et demana moltes coses. Estic molta agraïda de que es confiés tant en mi.
"El teatre és un ofici que requereix de molt esforç i implicació del que sembla"
Quina visió creus que té la gent sobre el món de l’art?
Molta gent em diu: no podria fer el que fas, posar-me l’escenari. Tinc la sensació que igual que es valora la feina d’exposar-te a certa vulnerabilitat, també hi ha una part en la que no es valora i és la quantitat de feina que fem. Tinc la sensació que la gent pensa que els artistes sortim sempre de festa i fem coses extravagants. Res més lluny de la realitat, ja que treballem molt la veritat. És una visió general crec. Els músics encara tinc la sensació que es valora fins a cert punt l’habilitat de poder tocar o cantar però sembla que actors i actrius no necessitem una tècnica. Sembla que la gent s’hi pot dedicar sense haver estudiat i que tothom ho pugui fer. Això infravalora la professió.
Es pot viure del teatre?
No es pot viure. Hi ha gent que ho fa perquè ja tenen un nom. Hi ha gent que si que ho decideix fer però ningú té estabilitat a nivell econòmic gràcies a l’art, almenys actors i actrius. Jo no puc viure de l’art. Necessito fer altres feines per pagar estudis, lloguer… del teatre no arribo ni de lluny. No només jo, sinó que gent que fa grans papers i que té grans projectes poden passar una bona època i després una de dolent .Normalment es compagina amb docència. Molts cops treballem sense cobrar o sense un sou mínim digne. És un món bastant precari i espero que les condicions millorin. Això si, amb el tema del confinament sembla molt lluny de millorar encara.
Júlia Genís
Júlia Genís a Kabarett Protokoll