Guillem Martí
La Bella i la Bèstia, al Barcelona teatre Musical amb set anys, El Petit Príncep a la Sala Barts amb tretze anys, guanyador del Premi Butaca al "Millor actor musical" i fent funcions arreu d'Espanya amb El vestit Pop de l'Emperador. Aquest és només un breu resum de la carrera de Guillem Martí, actor de teatre professional de dinou anys que va començar la seva carrera amb només set anys. La seva vida ha estat sempre directament vinculada al món del teatre, de fet, si no el trobes actuant sobre un escenari, possiblement estarà a l'Institut del Teatre, formant-se com a escenògraf. A continuació, podeu trobar una entrevista per poder-lo conèixer més profundament.
Quin és el primer record que tens sobre un escenari com a actor professional?
La primera vegada que vaig pujar sobre un escenari com a actor professional va ser al musical de La Bella i la Bèstia, amb set anys, interpretant el paper de Chip. Va ser un moment de molts nervis, l’obra es feia al BTM (Barcelona Teatre musical). Recordo que hi havia moltíssima gent, és un teatre amb més de 2.000 localitats. Tot i això, els altres actors em van animar molt i vaig acabar perdent la por. El fet de ser tan petit i no ser gaire conscient de la situació em va ajudar a no posar-me encara més nerviós.
És fàcil portar alhora una vida d’estudiant qualsevol i la vida d’actor?
Tot depèn de l’organització, ja que, evidentment, aquesta “altra vida” requereix molt de temps. He tingut sort en l’aspecte que ho porto fent des de ben petit i em vaig acostumar ràpidament, al cap i a la fi és com fer una extraescolar més, però amb la diferència que a l’hora d’actuar, ho feia amb alguns dels millors actors d’Espanya. Tot i això, quan anava a primària i a l’E.S.O tenia molt clar la importància dels estudis, sempre eren la meva màxima prioritat. Val a dir que he tingut sort pel que fa a les obres perquè són funcions de públic familiar i per tant, aquestes funcions es fan en horaris que els alumnes no tinguin classe, és a dir, caps de setmana, vacances de Nadal...
"L'escola no em va facilitar portar alhora la vida d'actor i estudiant"
Quin va ser el punt d’inflexió?
El dia que va venir la directora de l’escola a veure’m al Petit Príncep, en aquell moment va adonar-se que realment estava fent coses importants i no obres petites.
Això va passar quan feia quart d’E.S.O, el meu últim any a l’escola. Almenys va arribar a haver-hi un moment on ho van veure i van reconèixer que no em van donar cap facilitat per desconeixença de la meva situació.
Que t’ha aportat el teatre com a persona?
M’ha aportat molta, moltíssima disciplina i molta organització. Fer una obra professional requereix molta disciplina. Has de tenir moltes coses a punt en el moment precís, i més en musicals tan grans com on tot va mil·limetrat i es busca la perfecció. I memòria, el teatre et fa desenvolupar molt la memòria, si vols dedicar-te a ser actor, t’has d’acostumar a aprendre guions molt ràpid.
Com imagines un Guillem Martí sense cap relació amb el teatre?
Si no hagués fet mai teatre, jo crec que seguiria fent art d’alguna altra forma, ja que sempre “la cabra tira al monte”, sento que tinc un vincle innat amb l’art.
Tot i això, sense el teatre seria una persona molt diferent, ja que vinculo molts aspectes de la meva vida amb el teatre, em costa molt imaginar-me sense cap relació amb el teatre.
Com et veus d’aquí a quinze anys?
No ho sé, el que tinc segur és que intentaré portar la carrera d’escenògraf i d’actor alhora sempre que pugui. El món del teatre és molt complicat per dedicar-se de manera professional, així que com més portes t’obris, millor.
L’escola et va facilitar el fet de ser actor i estudiant alhora?
Gens, l’escola no m’ho va posar fàcil. En part entenc la seva situació, ja que mai abans havien tingut un alumne que fos alhora actor professional. Potser no entenien la situació perquè mai havien mostrat massa interès, mai havien vist els musicals on actuava. Tot i que aquesta situació va canviar.
El món del teatre està preparat per treballar amb nens?
Les institucions del teatre ho porten molt bé, hi ha molts convenis i lleis pel que fa als actors que són menors d’edat. Està tot molt regulat, les hores de treball dels nens estan molt regulades. Des del meu punt de vista mai he tingut cap mena de problema amb aquest tema, mai em vaig sentir excessivament cansat d’actuar quan era petit.
"Quan faig d'actor trobo a faltar la part plàstica del teatre, i quan em dedico a la part plàstica, trobo a faltar ser actor"
Et sents més actor o escenògraf?
Em costaria molt escollir, no em podria quedar només amb una, de fet, quan faig d’actor trobo a faltar la part plàstica del teatre, i quan em dedico a la part plàstica, trobo a faltar ser actor, necessito els dos mons.
Si tinguessis el poder per fer-ho, què canviaries de la relació que uneix la cultura, en concret el teatre i la política?
El panorama actual és bastant precari, tot va bastant malament. Si pogués, augmentaria les subvencions en cultura, així les entrades serien més barates i, per tant, la cultura seria accessible a un major nombre de persones. Penso que si a Espanya, la gent anés més al teatre, al cinema, als museus, la població estaria molt més educada del que ho està ara, i no passarien moltes coses que lamentablement ens estan passant.
Crec que en el nostre país hi ha un repartiment molt desequilibrat de la riquesa, tant de bo les petites companyies de teatre que acaben de sorgir poguessin tenir més recursos. I no és una situació que només és dona al teatre, passa amb totes les expressions de l’art, la situació és precària, això ens hauria de fer reflexionar com a societat.
Guillem Martí en l'obra El Petit Príncep
Guillem Martí preparant-se per una funció