Infants i Joves
El camí per arribar a l'èxit és llarg i sovint comença des de ben petits. Quina és la vida d'aquells nens i nenes destinats a la fama? A més, també parlarem amb joves per conèixer totes les dificultats amb les quals es troben i per saber com està el panorama del teatre català actualment.
Guillem Martí
Hi ha vegades que la carrera professional dels actors comença molt d'hora, és el cas del Guillem Martí, que amb només set anys ja pujava als escenaris de manera professional a l'obra "La Bella i la Bèstia" i "Els Miserables". Temps després, quan tenia catorze anys, va actuar juntament amb Àngel Llacer a "El Petit Príncep" a la Sala Barts de Barcelona, interpretant el paper protagonista de l'obra.
Però tota aquesta trajectòria d'èxit en el món del teatre té, com tot, pros i contres. D'una banda, el Guillem va poder endinsar-se en el món del teatre des de ben petit i viure experiències que estan a l'abast de molt pocs nens i nenes. Però també va haver de viure situacions d'angoixa quan els assajos i les proves que s'han de realitzar abans d'estrenar una obra treien temps de la seva vida acadèmica. Fins que no va acabar els estudis obligatoris, es va veure obligat a portar en paral·lel la vida com a estudiant i la vida com a actor de teatre, i com el sistema educatiu en aquests casos no es pot flexibilitzar per tal de facilitar la seva situació, es va veure obligat a tenir la mateixa vida que un estudiant qualsevol però amb la manca d'un gran nombre d'hores que havia de dedicar a la seva carrera teatral.
DEs de la butaca
Necessitem teatre
Aleix González
Videojocs, mòbils o ordinadors són cada vegada més habituals en la vida d’un nen petit. Estem normalitzant la idea de veure als més joves enganxats a una pantalla unes tres o quatre hores al dia, sent benèvol. Molts d’ells acaben agafant imputs de les coses que veuen i les traslladen a la vida real, com per exemple la violència de segons quins títols o algunes paraules no massa habituals en aquestes edats. I el teatre? On és el teatre? El teatre segueix existint i és cada vegada més vital per les noves generacions que venen. Aporta valors que ajuden als més petits de la casa a aprendre el que hi ha fora d’una pantalla i que no s’ha de perdre mai. La seva herència cultural.
Promoure la cultura és vital en la societat en què vivim, i els més menuts són peça clau per mantenir el cicle cultural viu. Perquè això sigui possible, moltes entitats culturals, siguin teatres grans o petits, ateneus... organitzen activitats per als més petits. Aquí a Barcelona trobem el SAT (Sant Andreu Teatre), el teatre de Barcelona, la sala Ars, el Teatre de l’Eixample... que acullen obres teatrals i musicals dedicades únicament als més petits. Des d’obres clàssiques com el Petit Princep o Peter Pan fins a musicals com Shrek, a la pàgina de sortir amb nens per Barcelona podem trobar un munt d’iniciatives per iniciar als nens en el món del teatre.
I ja no només és mantenir el cicle cultural viu, sinó que els nens petits en formin part. Fer teatre, segons la psicòloga especialitzada en educació Infantil Berta Ponce, a més de divertir-se aporta múltiples beneficis a l’Infant, com desenvolupar l’expressió verbal i corporal, aprendre a connectar amb les seves emocions i reflexionar sobre elles, entendre les regles del joc, estimular la seva creativitat i imaginació... El teatre, en definitiva, ajuda a cada nen a mostrar-se tal com és i els forma com a persones de cara a un futur.
Per aquells escèptics que pensin que el teatre és només per gent gran. Per a la nova generació Zeta que mira amb ulls estranys el que hi ha fora de la pantalla. Pels qui pensen que l’art escènic és només per frikis que s’avorreixen. Per tots els qui no ho creuen, necessitem teatre. I les raons són bastant clares com per negar-ho.