Ja en món professional
No és estrany veure a obres de teatre de tot tipus actors i actrius joves. Però algun cop t'has parat a pensar quins sacrificis comporta el camí per arribar a l'èxit?
Anna Farriol: "Estem intentant sobreviure"
Les petites companyies són les que més estan patint la crisi del coronavirus
La feina més intensa d’una obra de Teatre creada per una companyia petita és després de l’estrena. Es té un producte entre mans que s’ha de mostrar i vendre a teatres, escoles i festivals per tal d’aconseguir el màxim nombre possible de “bolos”. D’aquesta manera és com una companyia com Engruna Teatre pot ser rentable econòmicament. Aquesta era precisament la feina que havia de fer aquest grup creat el 2006, ja que fa poques setmanes van poder preestrenar Sopa de pedres, el seu nou espectacle infantil. La crisis de la Covid-19, però, ha fet que tot s’aturi.
“L’estrena oficial era a la Mostra d’Igualada, una data en la que molts programadors ens havien de venir a veure” explica Anna Farriol, una de les integrants de la companyia. “Ens demanen que envien vídeos de l’espectacle complet, però no teníem suficient rodatge com per gravar-la sencera” afegeix.
Les campanyes escolars s’han suspès temporalment i això endarrereix una mitjana de sis mesos totes les companyies ja que les obres cancel·lades per culpa del confinament es traslladen al primer trimestre del primer curs. “Confiem en ingressar diner líquid al gener, tot i que en un inici comptàvem començar a fer-ho el setembre” comenta l’Anna. Davant d’aquesta situació la Generalitat està duent a terme accions que des del sector es consideren insuficients. També se’n veuen ressentides les subvencions ja que moltes es concedeixen quan es representen un mínim de funcions que avalin aquest pressupost extra. Des del sector, però, confien en que es podrà trobar alguna solució. S’estan intentant buscar dates per reubicar tot el que ha quedat sense un dia per representar-se, però la incertesa de la situació fa que el món del teatre se senti desemparat.
DEs de la butaca
La cultura que vindrà
Bernat Pareja
Alguna cosa està canviant. Gran part del món es troba tancat a casa seva en estat d’alarma i trontollen els sistemes polítics, econòmics, sanitaris, educatius i –per què no dir-ho?- culturals. Fa dies que es pot llegir en diferents mitjans que xarxes socials com Whatsapp, Twitter o Instagram i que plataformes de contingut audiovisual com Netflix o HBO estan augmentant considerablement els usuaris i hores d’ús en els països amb mesures de confinament. El ball de xifres és evident, però totes demostren que en molts casos s’està substituint el mon real pel virtual a cop de sèries i videotrucades. Internet s’està omplint de memes i reptes per passar el confinament el millor possible. En definitiva, hi ha mil maneres d’entretenir-se.
El teatre no s’ha quedat enrere, i a través de diferents iniciatives es pretén entrar a llars que potser en una situació de normalitat no ho faria. Grans teatres com el TNC, el Lliure o d’altres més petits –i inclús teatres amateurs i de barri- estan penjant a plataformes com Youtube o Vimeo els seus espectacles. Això ha creat que comentaris com “el teatre és per avis” o “el teatre no és per mi” quedin esborrats quan hom se n’adona de que és un entreteniment vàlid com qualsevol altre. Personalment trobo trist que s’hagi necessitat una pandèmia mundial i tancar totes les portes per poder obrir alguna ment. No obstant, com se sol dir, millor tard que mai. Primer pas doncs, completat.
Què ha de passar a partir d’ara? La resposta és senzilla: hem d’omplir les platees igual que el teatre ha omplert les nostres hores i ens ha acostat a la data que esperem. Aquestes setmanes faran estralls econòmics a molts sectors, i la cultura no en serà una excepció. La partida destinada a cultura el 2020 no supera el 0,75% del pressupost total de la Generalitat, i dins d’aquest percentatge hem d’incloure el teatre però també el cinema, la literatura, la dansa, el circ o la pintura entre d’altres. Tregui les seves pròpies conclusions. Un dels temes que quedaran més malmesos seran les subvencions, una de les principals fonts d’ingressos de les petites i mitjanes companyies. Serà necessari, doncs, que durant els primers mesos exercim més que mai de mecenes per tal de revertir aquesta situació. ERTOs i acomiadaments deixaran moltes famílies en situacions econòmiques crítiques, amb un percentatge dels diners destinats a l’oci molt més reduït. Només nosaltres podem decidir en què els invertim. Jo ho tinc clar, prioritzaré la cultura treballada i amb fonaments davant d’una cultura de l’immediat, banal i sense res a ensenyar-nos. Quan sortim de les nostres llars tenim una oportunitat de fer-ho millor. Tinguem criteri i ajudem la cultura igual que ella ens ajuda a nosaltres com a societat.