La vessant psicològica
Per aconseguir l'èxit sempre parlem de tots els sacrificis que s'han de fer. Cal tenir en compte com això pot afectar psicològicament, especialment si parlem de nois i noies joves en edat de creixement. A més, no només ells pateixen les conseqüències, sinó que els seus familiars i amics també.
El desenvolupament cognitiu
El desenvolupament cognitiu està relacionat amb el coneixement: és el procés pel qual anem aprenent a utilitzar la memòria, el llenguatge, la percepció, la resolució de problemes i la planificació, per exemple. Involucra funcions sofisticades i úniques en cada ésser humà i s'aprèn a través de l'aprenentatge i l'experiència.
Aquest procés de desenvolupament es deu a alguna cosa innat en l'ésser humà: la necessitat de relacionar-nos i formar part de la societat. Està vinculat a la capacitat natural que tenen els éssers humans per a adaptar-se i integrar-se al seu ambient i no està vinculat a la intel·ligència ni al coeficient intel·lectual, sinó que és un factor propi de la personalitat.
En aquesta infografiia es presenten les quatre etapes del desenvolupament cognitiu segons el científic suís Jean Piaget. Aquestes etapes no són del tot exactes, ja que cada persona te la seva pròpia evolució i no està encasellada en cap edat al moment d'aprendre.
DEs de la butaca
Els dos mons
Xavi Gálvez
Es Lleven, esmorzen, van a l’escola, dinen, tornen a l’escola, fan extraescolars, fan els deures, sopen i a dormir. Ho repeteixen cinc cops per setmana. Milions de nens viuen aquesta rutina durant els cursos acadèmics. Però, aquests hàbits són factibles per a tots els infants?
Des dels tres anys s’imposa sistemàticament a tots els alumnes un horari gairebé inflexible. Per a la majoria de nens això no suposa cap mena de problema, ja que poden formar-se en altres camps (com ara bé l’art o l’esport) un cop ha finalitzat la jornada escolar i dur a terme les dues activitats en paral·lel. Però en determinats àmbits, es produeixen incompatibilitats que no permeten a l’alumne seguir el curs acadèmic adequadament, com la resta dels seus companys i companyes, un exemple són aquells nens que des de ben petits es dediquen al teatre de manera professional.
En determinades ocasions, els assajos, les proves de so, vestuari, maquillatge i tot allò que cal perfeccionar abans que s’alci el teló davant el públic no es pot adaptar a l’horari escolar. I per tant, els nens i les seves famílies es veuen obligats a sacrificar una part de la docència acadèmica per poder mantenir la carrera artística, ja que en la majoria de casos, el sistema educatiu no ofereix cap altre alternativa.
Aquests casos concrets en què un alumne no pot seguir el ritme de l’educació obligatòria, haurien de presentar una alternativa, una altra manera que permetés que l’infant es pogués formar acadèmicament, ja que allò que l’impossibilita anar a classe no és una qüestió en va, sinó que poden ser els primers passos d’una trajectòria d’èxit en el món artístic.
En aquest procés, es poden perdre una gran quantitat de talents artístics, ja que moltes famílies no estan disposades a fer que els seus fills perdin cada cop més hores de classe per preparar les funcions de teatre.
Tot i que és ben sabut que el sistema educatiu no és un engranatge que funciona a la perfecció i que no tots els seus integrants estan plenament satisfets amb el seu funcionament, és impermissible que adolescents i fins i tot nens i nenes que encara no cursen l’E.S.O es trobin en situacions d’angoixa i fatiga impròpies per aquelles edats perquè se’ls està obligant a mantenir el mateix ritme acadèmic que la resta dels seus companys i companyes, un ritme impossible de mantenir.
Encara que la família i l’escola facin tot el possible per mantenir el nivell educatiu d’aquests alumnes, cal que el sistema es flexibilitzi i s’adapti a les seves necessitats, i no al contrari, no poden ser els nens i nenes qui s’hagin d’adaptar a uns mètodes d’educació inassolibles per a ells.
Una rutina on es llevin, esmorzin, vagin a l’escola, dinin, tornin a l’escola, facin extraescolars, facin els deures, sopin i vagin a dormir, pot ser l’adequada per a molts infants, però no per a tots, no per als futurs protagonistes.
Infografia sobre les 4 etapes del desenvolupament cognitiu - Aleix González