Noruega; 300 milions d’euros. Itàlia; 130 milions d’euros. França; 22milions d’euros. Són tres exemples de molts dels països que han derivat una part de les ajudes de l’estat al sector cultural. A Espanya, en canvi, passa tot el contrari. El Ministre de Cultura i Esport José Manuel Rodríguez Uribes va anunciar en un comunicat oficial la passada setmana que no es derivarien ajudes al sector cultural, parafrasejant a Orson Welles, “Primer va la vida i després el cinema, però la vida sense cinema i sense cultura té molt poc sentit i és molt poc humana”.
Unes declaracions que no van caure bé dins el món de la cultura i que van provocar dures crítiques per part de moltes actrius, actors i professionals de l’escena. Un dels actius més importants va ser la Unió d’Actors i Actrius, que va reivindicar la falta d’ajudes a la cultura que en altres països si s’havien donat per protegir-lo davant la crisi que s’està vivint. “Seguir ajornant l’actuació de l’Executiu és inadmissible i demostren el poc interès que tenen per la Cultura. Un ministre com Rodríguez Uribes que no entén com funciona el sector no hauria de ser ministre de Cultura” apunten. També des de FATEDA (Federació Estatal d’Associacions d’Empreses de Teatre i Dansa) recorden la importància de mantenir viu el sector, ja que potser els espais d’exhibició seran dels més damnificats per la crisi.
EL MÓN DE LA CULTURA ES REVEL·LA CONTRA LA INACTIVITAT DEL GOVERN
Totes aquestes crítiques van desembocar en el conegut com “Apagón Cultural” convocat per la Unió d’Actors i Actrius, amb l’objectiu d’estar 48 hores sense cultura com a protesta per les nul·les mesures adaptades pel Govern. Això, junt amb totes les crítiques rebudes, ha obligat al ministre Rodríguez Uribes a fer un pas enrere i assegurar que es reunirà amb la Ministra d’Hisenda per estudiar les propostes que s’han enviat i a partir d’aquí prendre una decisió.
La cultura és un dels pilars de tota societat, i més en èpoques com en la que ara mateix ens trobem. No ens cansarem de veure a actors, actrius i cantants entretenir a la gent en aquest confinament sense ànim de lucre i amb tota la bona voluntat possible. Si un sector com aquest no es mereix unes mesures que vagin en concordança amb la seva feina, i ja no només el que fan, sinó el que provoquen, és que alguna cosa s’està fent malament.
